En la meva secció de lectures de QueEsLiteratura! us parlaré de tots els llibres que he llegit fins ara, ja siguin bons o dolents, llargs o curts, avorrits o divertits, clàssics o contemporanis...
En la meva secció de lectures de QueEsLiteratura! us parlaré de tots els llibres que he llegit fins ara, ja siguin bons o dolents, llargs o curts, avorrits o divertits, clàssics o contemporanis...El primer llibre que us vull presentar es diu La Solitud dels Nombres Primers, escrit per un jove italià anomenat Paolo Giordano, guanyador del prestigiós premi Stega.
( si voleu llegir els dos primers capítols : http://www.llibrevell.cat/wp/la-solitud-dels-nombres-primers/ )
Vaig llegir La Solitud dels Nombres Primers el desembre de l'any 2008, i he de remarcar que vaig gaudir tant de la seva lectura que encara avui anhelo tornar a llegir-la.
Per quina raó em va agradar tant? Doncs per tot; per moltíssimes raons.
-Per la seva manera d'atreure el lector amb cadascuna de les delicades paraules que narraven els fets, diàlegs...
-Per la facilitat que té en mostrar els sentiments i pensaments dels personatges al llarg de la novel·la, donant-lis així una gran versemblança i fent que prenguin vida.
-Per la capacitat de descripció magistral dels fets que transcorren, amb tocs t'ironia, burla i tragèdia.
-Pel magistral mirall de la societat, del civisme i la moralitat, i de la fragilitat de les persones.
Per tot això i per moltes coses més, penso que aquesta és una obra brillant, tan increïble, que mereix el premi de ser, sens dubte, la meva novel·la preferida, i així doncs, la millor lectura, fins al moment, de QueEsLiteratura!
Nota de lectura: 9,3 / 10.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada